FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El fred, causar la rigidesa (del cos, d'un membre). El fred li havia enrederat els braços. El cos, un membre, posar-se rígid a causa del fred. Se li havien enrederat les cames. Els vaig trobar enrederats de fred. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar a dalt, al cim, d'un lloc elevat. Enfilar-se en un punt elevat, posar-se dalt d'un arbre o d'un lloc elevat. Els vaig trobar quan s'encimbellaven pels arbres. Portar (algú) a un alt rang, a una posició elevada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soroll, brogit, continuat. La fressa de les fulles agitades pel vent. La fressa de l'aigua del torrent. Sentir fressa. Fer fressa. La fressa dels cucs de seda quan mengen. Senyals que una bèstia deixa per on ha passat. Trobar la fressa d'un conill. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assajar, provar, de trobar, de descobrir. Cercar una cosa que s'ha perdut. Feia una hora que et cercàvem. Anar a cercar herba per al bestiar. Cercar la veritat, la solució d'un problema. Cercar ajut. Cercar un remei al seu dolor. Cercar una dona, cercar muller. anar a cercar algú [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allargar excessivament. Descripcions que allargassen la narració dels fets. El sol allargassava les ombres. El so del timbre s'allargassava. Ajeure's ben estirat, tan llarg com un és. Si s'allargassa li surten els peus per sota dels llençols. El vàrem trobar allargassat sobre la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menys prominent que d'ordinari. Té els ulls enfonsats. Formant concavitat. La vaig trobar més prima, amb les galtes enfonsades. El pebràs és un bolet amb el barret enfonsat. Situat en un pla més baix que els elements del voltant. El poble està enfonsat dins la vall. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No tenir cap esperança. Ja desesperava de trobar un compartiment buit. Nosaltres ja desesperem. desesperar d'algú Desesperar de la seva guarició, de la seva esmena. Causar la desesperació (a algú). Aquesta criatura em desespera: és incorregible. Lliurar-se a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procurar de no trobar (algú), defugir el seu tracte. Evitar els importuns. Procurar de no incórrer (en alguna cosa), de no ésser afectat (per alguna cosa). Evitar les ocasions. Evitar un cop. Evitar un perill. Evitar les discussions. Impedir . Un porter que evita molts gols. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acompanyar (algú) per ensenyar-li el camí, fer-li de guia. Veniu amb mi: jo us guiaré. Ajudar a trobar, a reconèixer, un camí. L'estel que guiava els Reis d'Orient. Ella ens va guiar en totes aquestes coses. Déu et guiï i l'àngel bo. Ell necessita algú [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, ésser absent pel fet d'haver-se mort. El dia que el pare falti hauràs d'encarregar-te de la botiga. trobar a faltar algú o alguna cosa Adonar-se que no és allà on hauria d'ésser, sentir-ne la llunyania, la pèrdua, la desaparició. Quan te'n vagis [...]
